El burret dels sorolls...

Este cuento se lo inventó un amiga de mi hermana, cuando su hijo tenía 2 años. Uno de los días que acostaba al niño en cama, el vecino tuvo la brillante idea de taladrar la pared, de modo que empezó a tener miedo de los ruidos que no sabía interpretar y le eran desconocidos. En su cuna había un peluche de un burrito y así empezó la historia, ...


Aquesta és la història del burret dels sorolls...
Tothom l’anomena d'aquesta manera perquè li agrada molt sentir tota mena de sons i sorolls, ja sigui del camp com de la ciutat. Tant és així, que cada tarda abans d’anar a dormir se’n va a fer un volt.

Abans de tot, va a casa del Joan, el veï, i l’ajuda en les tasques de casa. Avui toca penjar quadres. Primer fan els forats a la paret amb el taladro ZZZZIIZIIIIZZZZ i després hi posen els claus tot fent PICA-PICA-PICA-PICAAAA... (acompanyat de les mans).

Un cop penjats els quadres, el burret baixa al carrer.
A la ciutat sempre n’hi ha de soroll!

Aleshores, veu els seu amic Jan passant amb moto BRRUM-BRUUM i en Gerard i la Laia amb bicicleta que el saluden tocant el timbre RING-RING!

Com que sempre li han agradat els bombers, va a l’estació, on en Quim i en Mike en sentir l’alarma posen en marxa la sirena i surten diparats amb el camió: NIIINO-NIIINO...I la Carla, que condueix l’ambulància, surt corrents al darrera d’ells: BORIBOP-BORIBOP!Que ràpid que van!

Aleshores, el burret truca al seu amic Pol i li diu si vol acompanyar-lo a la granja. En un tres i no res, arriba en un jeep i l’avisa tocant la botzina: MÈC-MEEEÈC.
A mig camí es creuen amb un tren on viatgen la Judith, l’Òscar i la Martina... TXU-TXUUÚ. Fins demà els diu amb la poteta!

El viatge es fa curt i aviat veuen la granja. Ja de lluny el gall, al veure’ls arribar, canta QUIQUIRIQUIIIIÍ i les gallines que sempre estan de xerrera ho comenten amb el seu COCO-COCOROCÓ.
Un cop surten del cotxe els venen a rebre la Marina, la Núria i en Teo.
També el gos que tot saltant borda: BUP-BUP i el gat mig endormiscat fa un llarg MEEEEEEEUU...

El burret està content de retrobar-se amb tants amics.
Primer va a l’estable a veure els seus cosins, els cavalls, que el reben amb un alegre IHIHIHIIIII.
Després va a la cort, on els porcs plens de fang el saluden amb un sorollós OING-OING!

Més enllà, al prat hi ha les vaques que mugeixen ben fort: MUUUU-MUUUU i els vedells mu-mu (més agut)... Els xais, que són més tímids, li dediquen amablement un BEEÈ-BEEEÈ mentres mengen l’herba fresca.

És un dia calorós i prop de la granja hi ha una bassa, així és que convida al Pol, l’Íñigo, la Carolina i la Jiya a fer una capbussada.
Un cop arriben es tiren a l’aigua tot fet: XIP-XOP-XIP-XAP, i unes granotes que també juguen i se’ls miren no paren de fer CROAC-CROAC!
Els ànecs que són una grans nadadors passen pel costat movent la cua i fent QÜEC-QÜEC, QÜEC-QÜEC...
Es va fent tard i cal tornar, el burret puja al jeep i a Barcelona s’ha dit!
A mig camí XIM-XIM-XIM-XIM... cau una pluja fina...
Però, mica en mica en cau més i més i més... SHSHSHSHSH....I una gran tempesta comença.... PARRAPIMPAMPUM!Trons i llampecs cauen damunt!

Però al cap d’una estona els núvols es van allunyant i l’arc de Sant Martí es va dibuixant al cel. Quina vista més bonica! Hi ha 7 colors diferents: Vermell, Taronja, Groc, Verd, Blau, Anyil i Violeta!

Quan estan a punt d’arribar a Barcelona veuen passar a tota velocitat el Sandro i la Nàdia al cotxe de polícia: NINO-NINO-NINO.
Els crida: “Fins demà al matí a la classe dels lleons amb la Vanessa!”

El burret dels sorolls arriba a casa: és hora de banyar-se, sopar un bon plat de pastanagues amb pèsols i beure un gran got de llet!
Està cansat i content d’haver sentit tants sorolls i tot fent un fort petó MMMUAC, diu: Bona nit!”

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat...

aquest conte s’ha acabat!

(Los nombres de los niños que aparecen en la historia son los de sus compañeros de clase)